Era
un dia de finals d’aquest estiu, ja havíem començat els entrenaments de futbol
feia unes quantes setmanes, i el penúltim dia abans de la tornada a l’institut
vam decidir anar-hi en bici, jo i el meu millor amic. L’anada va ser fàcil,
encara era clar i es podia veure el camí perfectament. Vam entrenar com sempre,
era com si fos un dia com els altres. De tornada ja era molt fosc, ja no es
veia res, devien ser cap a dos quarts de deu. Ni jo ni ell haviem pensat en la
tornada, en agafar un llum. Per evitar-nos problemes, vam pensar en tornar pel
riu i no per la carretera. Abans
d’endinsar-nos al camí del riu, vam fer una parada per descansar i agafar
forces. No era un camí llarg, però a les fosques espantava bastant i tampoc era
un camí fàcil. De sobte i sense dir res, tots dos, instintivament, vam començar
a pedalar. No anàvem gaire ràpids per evitar caure de la bici. Segurament
portàvem dos minuts de camí i encara ens en quedàvem deu més. De sobte, es va sentir
un soroll molt fort, no sé dir-vos d’on venia, ni què el produïa. Vaig aixecar
la vista del camí i es va veure tot com si fos de dia durant cinc segons, vam
poder veure una caseta on els pagesos guarden els motors de regar que estava a
una certa distància, també vam poder veure l’aigua del riu i després dels cinc
segons un altre cop tot fosc. Però ja no era igual que abans, no se sentia el
soroll de les llises saltant al riu, ni el cant dels grills, ni tampoc cap
soroll dels animals que vivien entre els esbarzers. Ara ja anàvem a tota
velocitat pel camí. El vam fer tot en menys de cinc minuts.
Un
cop vam entrar al poble pel nostre carrer, ens vam trobar una veïna i ens va
explicar que durant cinc segons se li havia caigut una espelma a terra i se li
havia encès foc a la casa, però transcorregut aquest temps, era com si res
hagués succeït. Un altra veí ens va dir que ell havia vist ploure molt fort i
després de cinc segons parar, sortir a fora i no veure res moll. El meu avi va
veure com el seu tractor es bolcava sol, sense que ningú estigués al seu costat
i que tornava a posar-se bé. Era una història estranya que només va tenir lloc
al meu carrer. Cada persona que ho havia vist tenia un punt de vista diferent:
per algun era un fet sorprenent, per un altre era divertit, de pel·lícula, però
en canvi per nosaltres era un fet paranormal, significatiu de que el món estava
canviant i molt.