HA CANVIAT L'EDUCACIÓ?

Quan li vaig demanar a la meva àvia si em podia recordar els seus temps a l’escola o l’institut, es va posar molt contenta, ja que li agrada molt fer memòria de la seva joventut.

Va ser una conversa bastant llarga. Primer em va explicar que l’educació ha canviat molt amb el transcurs del temps, que anteriorment els professors eren molt estrictes, que tenien el poder i tots els alumnes els tenien molt respecte. Em va dir que l’educació havia canviat molt i molt. Afirmava que els seus van ser uns anys molt grisos, estaven en plena dictadura. Només estudiaven religió i “Educación del Espiritu Nacional”. Ella enveja la nostra situació, perquè està convençuda que ara ho tenim més fàcil.

Ella va deixar d’estudiar als 16 anys, després d’acabar batxiller i havent fet la Revàlida. Diu que li hagués agradat seguir estudiant però, per la situació familiar, no va poder seguir estudiant. Li hagués agradat fer magisteri.

El tracte professor-alumne era molt diferent al d’ara. Per dirigir-se al professor, ho havien de fer en castellà. Els professors eren la màxima autoritat i tenien el poder per castigar o picar als alumnes si ho creien oportú. Va dir que s’ha passat d’un extrem a una altre, que ara són els alumnes els que sembla que tinguin el poder.

La meva àvia diu que hi ha famílies de tota mena, ella creu que si els pares tenen suficient temps per dedicar a l’educació dels seus fills, s’implicaran tant com abans. Abans les mares no treballaven fora de casa i podien ajudar als seus fills a fer deures i controlar si estudiaven.

Ella diu que s’ha d’aprofitar l’educació que tenim, que és molt més fàcil que abans poder estudiar i sortir més ben preparat de l’institut, universitat...

CARTA DE PRESENTACIÓ

Família Font Picany

C/Riu Congost, 17 2n, Sera

08591, Aiguafreda ( Vallès Oriental) 

Antoni Perarnau Jiménez

Pge. Tagamanent,9 , 3r, 1ª

Aiguafreda (Vallès Oriental) 08591

Benvolguda família Font i Picany,

Els adjunto el meu currículum perquè m'agradaria poder donar classes particulars a la seva filla.

Tinc un bon nivell d'estudis, per això crec que podria ajudar a la Laia.

Visc molt a prop de casa vostra, per això, en cas d'emergència podria ser allà en pocs minuts. Actualment m'estic preparant per la Selectivitat però podria compaginar les dues coses.

Moltes gràcies, Toni.

PD: Podeu contactar amb mi trucant al 938442300 o enviant un correu electrònic a toniperarnau@gmail.com

CURRÍCULUM

DADES PERSONALS:

Nom: Toni Perarnau Jiménez

Adreça: Pge. Tagamanent, nº9, 3r 1ª, 08591, Aiguafreda (Vallès Oriental).

Telèfon: 938443300

NIF: 55882973R

Adreça electrònica: toniperarnau@gmail.com

Estudis:

 Primària a l’escola Sta. Caterina(1998-2004)

-      Graduat d’ESO a l’Ins Aiguafreda (2004-2009)

-      Batxillerat al mateix centre (2009-2012)

Experiència laboral:

-       Repartidor de pizzes per la franquícia Telepizza a Barcelona durant un breu període de temps.

-       Model esporàdic de perruqueria a la Disco Bell Home.

Competències personals:

-      Expert d’anglès, nivell de First Certificate.

-      Cursant primer d’Alemany

-      Nivell C de Català

-      Nivell C de Castellà

Informàtica:

-      Nivell alt de Windows

-      Curs d’ofimàtica

Hobbies:

-       Aficionat al submarinisme i a la fotografia subaquàtica.

-       M’encanten els gossos.

DIARI PERSONAL

Dissabte 4 de juliol, havíem quedat tota la colla per triar un nom que ens representés, tant a nosaltres com al nostre grup de música. Érem almenys trenta nois i noies, però al grup només 5. Jo ja feia unes quantes setmanes que hi donava voltes. Se’m van acudir diferents,  però semblava que per molt que pensés o m’esforcés en trobar un nom, no els agradava. Potser són manies meves però no els hi agrada res del que dic!

Com sempre vam acabar triant el que havia dit el “líder”, i ho dic així perquè, és el més guapo i sempre dóna ordres. No entenc perquè sempre li fan cas. Ara que penso en ell, puc reconèixer (ara que ningú em veu ni em sent), que li tinc una certa enveja. I aquesta enveja, a vegades es converteix en odi, encara que no vulgui.

Un cop vam haver acabat tothom va anar marxant de la plaça del poble. Només quedàvem els cinc amics de sempre. Vam decidir anar al riu, però passant pel costat dels presseguers, per així berenar pel camí. El que vaig agafar jo, tenia cucs a dintre. Vaig pensar que seria casualitat, però el següent que vaig agafar igual.  No era el meu millor dia. Després de banyar-nos i quan ja no picava tant el sol, vam decidir anar a jugar al camp de futbol. Allà, vaig caure, i em vaig clavar un vidre al braç. Quin mal! Però, i ara no entenc perquè però en comptes de plorar o quedar-me al terra adolorit, em vaig aixecar i em vaig posar a riure. Ara que ho recordo, també ric...

El dia va acabar, almenys per mi a les deu de la nit, vaig dia que ja n’hi havia prou d’aquell dia. Els altes de la colla encara van sortir, com cada nit.

CRÍTICA SOBRE ELS ANUNCIS D’ESTRELLA DAMM

Vull agrair a l’empresa catalana Estrella Damm que un any més promogui els valors dels Països Catalans.

Dies enrere vaig veure l’últim anunci d’Estrella Damm, protagonitzat pel futbolista català Cesc Fàbregas, promovent les gambes de Palamós i l’havanera. I és que és de lloar que una empresa catalana, reconeguda mundialment, ja porti uns quants anys fent uns anuncis protagonitzats per actors catalans, introduint-hi personatges coneguts, amb una música que després sol ser la cançó de l’estiu i amb uns paisatges magnífics també de la nostra terra. Tot va començar l’any 2009, amb l’anunci gravat a Formentera, amb la cançó Summercat primerament desconeguda i després cançó de l’estiu. L’any següent, l’anunci va ser rodat a Menorca, recordant la foguera de Sant Joan. L’any 2011, l’anunci va ser del Bulli, un restaurant català amb un xef català i amb 3 estrelles Michelin. L’anunci del darrer estiu ha sigut de la Serra de Tramuntana a Mallorca. Tots els anuncis han estat gravats en escenaris catalans, amb vistes magnífiques del mar mediterrani i recalcant l’amistat i els valors familiars.

Els anuncis d’Estrella Damm són tot uns referent per mi, ja que em recorden els bons moments de l’estiu. I em fan recordar que per mantenir un poble viu, mai s’han de perdre les tradicions.

BOOKTRAILER

VIDEOCURRÍCULUM

COM ERA I COM ÉS EN MARTÍ

M’agrada. Odio haver-lo rebutjat. Maleeixo el dia en que ell, de nit, va aparèixer a casa meva, quan anàvem a l’escola. Tenia els ullets blaus plorosos amagats rere aquelles ulleres rodones. Amb aquella seva manera de vestir antiga i tant normal, amb uns texans i una samarreta. De petit era baixet i prim, cosa que no el feia gaire atractiu, i un aspecte de setciències feia que tingués pocs amics. L’estiu del 2005, l’estiu que marcava el canvi entre l’escola ‘ l’institut va marxar de vacances amb els seus pares. El vaig tornar a veure el primer dia, i com havia canviat, tenia la pell morena, el cabell ros i ja no portava aquelles ulleres, havia crescut i s’havia posat en forma, tot i que no li agradaven massa els esports. A l’institut, ell havia fet nous amics, però jo, en canvi, m’havia quedat sola. A les tardes el convidava a casa a fer els deures. Més tard, l’excusa dels deures per veure’l ja no funcionava i vaig comprar-me la Play Station i el FIFA perquè el pogués veure. Odio la nit en que li vaig dir que no m’agradava, ara han canviat les coses, ara no m’agrada, m’encanta i a ell, li agraden altres, més grans i més guapes que jo. Seria tan feliç si pogués estar amb ell.

QUÈ EM VA EMPÈNYER A LLEGIR?

De petit, com a tothom, el pare, la mare, els avis, l’oncle, la padrina, algun familiar o algun amic, abans d’anar a dormir, em llegien un conte. Però el primer llibre que vaig agafar va ser a l’escola, el lloc on prèviament vaig aprendre a llegir. A mesura que la meva edat augmentava, també augmentava la quantitat de llibres que llegia. A mi, mai m’ha agradat llegir, potser es perquè a casa meva mai s’havia llegit o potser es perquè encara no he trobat el llibre que m’hagi despertat el plaer per la lectura. Tot i que tots els professors algun dia m’han dit que un llibre és la font del saber.

La meva vida com a lector es limita a l’escola. Fora de l’escola, mai m’ha passat pel cap la idea d’agafar un llibre, només els obligatoris. Abans de iniciar una lectura, prefereixo tocar la guitarra, sortir amb els amics, jugar a futbol o practicar qualsevol esport. No sé si amb el pas de temps, canviaré aquestes aficions i preferiré agafar un llibre en comptes de sortir, idea que ara em sembla totalment impossible. Tot i això, tinc un personatge d’un llibre que m’ha agradat, que m’he sentit identificat, que he somniat en ser ell, que era el meu ídol, que volia ser ell... aquest personatge era Eric Castel, un jugador del Barça de futbol dintre dels llibres. Aquest llibre me’l llegien de petit i sempre l’he tingut present per aquest personatge. El llibre tractava d’un jugador Alemany que fitxava pel Barça i vivia aventures tant dintre del terreny de joc com fora.