COM ERA I COM ÉS EN MARTÍ

M’agrada. Odio haver-lo rebutjat. Maleeixo el dia en que ell, de nit, va aparèixer a casa meva, quan anàvem a l’escola. Tenia els ullets blaus plorosos amagats rere aquelles ulleres rodones. Amb aquella seva manera de vestir antiga i tant normal, amb uns texans i una samarreta. De petit era baixet i prim, cosa que no el feia gaire atractiu, i un aspecte de setciències feia que tingués pocs amics. L’estiu del 2005, l’estiu que marcava el canvi entre l’escola ‘ l’institut va marxar de vacances amb els seus pares. El vaig tornar a veure el primer dia, i com havia canviat, tenia la pell morena, el cabell ros i ja no portava aquelles ulleres, havia crescut i s’havia posat en forma, tot i que no li agradaven massa els esports. A l’institut, ell havia fet nous amics, però jo, en canvi, m’havia quedat sola. A les tardes el convidava a casa a fer els deures. Més tard, l’excusa dels deures per veure’l ja no funcionava i vaig comprar-me la Play Station i el FIFA perquè el pogués veure. Odio la nit en que li vaig dir que no m’agradava, ara han canviat les coses, ara no m’agrada, m’encanta i a ell, li agraden altres, més grans i més guapes que jo. Seria tan feliç si pogués estar amb ell.