QUÈ EM VA EMPÈNYER A LLEGIR?

De petit, com a tothom, el pare, la mare, els avis, l’oncle, la padrina, algun familiar o algun amic, abans d’anar a dormir, em llegien un conte. Però el primer llibre que vaig agafar va ser a l’escola, el lloc on prèviament vaig aprendre a llegir. A mesura que la meva edat augmentava, també augmentava la quantitat de llibres que llegia. A mi, mai m’ha agradat llegir, potser es perquè a casa meva mai s’havia llegit o potser es perquè encara no he trobat el llibre que m’hagi despertat el plaer per la lectura. Tot i que tots els professors algun dia m’han dit que un llibre és la font del saber.

La meva vida com a lector es limita a l’escola. Fora de l’escola, mai m’ha passat pel cap la idea d’agafar un llibre, només els obligatoris. Abans de iniciar una lectura, prefereixo tocar la guitarra, sortir amb els amics, jugar a futbol o practicar qualsevol esport. No sé si amb el pas de temps, canviaré aquestes aficions i preferiré agafar un llibre en comptes de sortir, idea que ara em sembla totalment impossible. Tot i això, tinc un personatge d’un llibre que m’ha agradat, que m’he sentit identificat, que he somniat en ser ell, que era el meu ídol, que volia ser ell... aquest personatge era Eric Castel, un jugador del Barça de futbol dintre dels llibres. Aquest llibre me’l llegien de petit i sempre l’he tingut present per aquest personatge. El llibre tractava d’un jugador Alemany que fitxava pel Barça i vivia aventures tant dintre del terreny de joc com fora.