VIDEOCURRÍCULUM

COM ERA I COM ÉS EN MARTÍ

M’agrada. Odio haver-lo rebutjat. Maleeixo el dia en que ell, de nit, va aparèixer a casa meva, quan anàvem a l’escola. Tenia els ullets blaus plorosos amagats rere aquelles ulleres rodones. Amb aquella seva manera de vestir antiga i tant normal, amb uns texans i una samarreta. De petit era baixet i prim, cosa que no el feia gaire atractiu, i un aspecte de setciències feia que tingués pocs amics. L’estiu del 2005, l’estiu que marcava el canvi entre l’escola ‘ l’institut va marxar de vacances amb els seus pares. El vaig tornar a veure el primer dia, i com havia canviat, tenia la pell morena, el cabell ros i ja no portava aquelles ulleres, havia crescut i s’havia posat en forma, tot i que no li agradaven massa els esports. A l’institut, ell havia fet nous amics, però jo, en canvi, m’havia quedat sola. A les tardes el convidava a casa a fer els deures. Més tard, l’excusa dels deures per veure’l ja no funcionava i vaig comprar-me la Play Station i el FIFA perquè el pogués veure. Odio la nit en que li vaig dir que no m’agradava, ara han canviat les coses, ara no m’agrada, m’encanta i a ell, li agraden altres, més grans i més guapes que jo. Seria tan feliç si pogués estar amb ell.

QUÈ EM VA EMPÈNYER A LLEGIR?

De petit, com a tothom, el pare, la mare, els avis, l’oncle, la padrina, algun familiar o algun amic, abans d’anar a dormir, em llegien un conte. Però el primer llibre que vaig agafar va ser a l’escola, el lloc on prèviament vaig aprendre a llegir. A mesura que la meva edat augmentava, també augmentava la quantitat de llibres que llegia. A mi, mai m’ha agradat llegir, potser es perquè a casa meva mai s’havia llegit o potser es perquè encara no he trobat el llibre que m’hagi despertat el plaer per la lectura. Tot i que tots els professors algun dia m’han dit que un llibre és la font del saber.

La meva vida com a lector es limita a l’escola. Fora de l’escola, mai m’ha passat pel cap la idea d’agafar un llibre, només els obligatoris. Abans de iniciar una lectura, prefereixo tocar la guitarra, sortir amb els amics, jugar a futbol o practicar qualsevol esport. No sé si amb el pas de temps, canviaré aquestes aficions i preferiré agafar un llibre en comptes de sortir, idea que ara em sembla totalment impossible. Tot i això, tinc un personatge d’un llibre que m’ha agradat, que m’he sentit identificat, que he somniat en ser ell, que era el meu ídol, que volia ser ell... aquest personatge era Eric Castel, un jugador del Barça de futbol dintre dels llibres. Aquest llibre me’l llegien de petit i sempre l’he tingut present per aquest personatge. El llibre tractava d’un jugador Alemany que fitxava pel Barça i vivia aventures tant dintre del terreny de joc com fora.