HA CANVIAT L'EDUCACIÓ?

Quan li vaig demanar a la meva àvia si em podia recordar els seus temps a l’escola o l’institut, es va posar molt contenta, ja que li agrada molt fer memòria de la seva joventut.

Va ser una conversa bastant llarga. Primer em va explicar que l’educació ha canviat molt amb el transcurs del temps, que anteriorment els professors eren molt estrictes, que tenien el poder i tots els alumnes els tenien molt respecte. Em va dir que l’educació havia canviat molt i molt. Afirmava que els seus van ser uns anys molt grisos, estaven en plena dictadura. Només estudiaven religió i “Educación del Espiritu Nacional”. Ella enveja la nostra situació, perquè està convençuda que ara ho tenim més fàcil.

Ella va deixar d’estudiar als 16 anys, després d’acabar batxiller i havent fet la Revàlida. Diu que li hagués agradat seguir estudiant però, per la situació familiar, no va poder seguir estudiant. Li hagués agradat fer magisteri.

El tracte professor-alumne era molt diferent al d’ara. Per dirigir-se al professor, ho havien de fer en castellà. Els professors eren la màxima autoritat i tenien el poder per castigar o picar als alumnes si ho creien oportú. Va dir que s’ha passat d’un extrem a una altre, que ara són els alumnes els que sembla que tinguin el poder.

La meva àvia diu que hi ha famílies de tota mena, ella creu que si els pares tenen suficient temps per dedicar a l’educació dels seus fills, s’implicaran tant com abans. Abans les mares no treballaven fora de casa i podien ajudar als seus fills a fer deures i controlar si estudiaven.

Ella diu que s’ha d’aprofitar l’educació que tenim, que és molt més fàcil que abans poder estudiar i sortir més ben preparat de l’institut, universitat...