És natural anar a un partit, sigui de futbol o de bàsquet,
i trobar els pares dels jugadors insultant l’àrbitre, donant indicacions al seu
fill o escridassant-lo. Gairebé a totes les activitats esportives, indiferentment
de l’edat dels jugadors, hi ha agressivitat per part del públic.
Cada família paga una quota anual al club perquè aquest
sigui capaç de contractar entrenadors qualificats, els quals tenen l’obligació
d’ensenyar a tots els nens a competir, a passar-s’ho bé practicant l’esport que
més els agrada. També haurien de transmetre alguns valors com el respecte sobre
el rival, l’àrbitre i el públic; l’amistat cap als companys; el saber guanyar i
saber perdre; el sacrifici, la lluita... Però no només s’ha de transmetre
aquests valors als nens, també als pares, que han de tenir paciència; deixar
que siguin els entrenadors els qui donin ordres; que no insultin als àrbitres,
que són persones i tothom en algun moment o altre es pot equivocar.
Per exemple, l’any passat a la Premier League, li van caure
vuit partits de sanció i una multa de 48.000 euros a Luís Suárez, jugador del
Liverpool, per insultar a Patrice Evra jugador del Manchester United. La
federació anglesa va considerar que Suárez l’insultava de manera racista. 278.000 euros i
quatre partits de sanció van ser els que li van caure a John Terry, jugador del
Chelsea, per dir “jodido negro de
mierda” a Anton Ferdinand, jugador del QPR. Darrerament, també hem
vist agressivitat per part del públic. Fa unes setmanes, mentre es celebrava el
partit entre el Leeds i el Sheffield, va saltar un aficionat del Leeds i va
colpejar amb les dos mans, la cara de Kirkland, el porter del Sheffield. A
hores d’ara, encara no s’ha trobat el protagonista d’aquests fets tant
lamentables.
En aquests moments, en que tots, grans i petits, podem
veure, gràcies als mitjans de comunicació, competicions esportives de tot tipus
que es juguen arreu del món. En un moment en que els esportistes d’elit són el
mirall dels joves com nosaltres. I, conscients que sempre tenim tendència a
imitar el que veiem fer, s’hauria de conscienciar, des de ben petits, que el més
important en les competicions esportives és participar, que no importa si es
guanya o es perd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada